El 10 de febrer del 1939 les tropes franquistes arribaven a La Jonquera i la frontera francesa es tancava. Començava l’exili. Aquesta xerrada tractarà de llocs i fets sobre l'exili republicá. Es recordaran els bombardejos sobre Figueres per part de l’aviació rebel; les correus de gent marxant per les carreteres cap els passos fronteres (Port bou, La Jonquera, coll d’Ares, etc.)  i els atacs de l’aviació sobre la població civil (dones, infants) que marxava. A Figueres es va fer la darrera sessió del Parlament i l’Alt Empordà es va convertir per uns dies en la capital de l’Estat amb la presència dels governants establerts en diferents poblacions. 

A la sortida de la població, d'Agullana, a mà dreta, existeix  el mas Perxés. No es pot visitar però prop d’allà val la pena llegir el text que recorda que allà s’hi havia reunit durant la retirada el president Companys i una part dels intel·lectuals catalans que anaven cap a França amb el bibliobus de la Generalitat. 

A la Vajol, hi ha tres coses per veure: el monument a l’exili, a 5 minuts a peu de l’aparcament; els records que grups polítics i persones privades han posat a la plaça que es considera el lloc on es va iniciar el camí de l’exili i la mina Canta o mina d’en Negrin, a les afores de la població (si pot arribar en conte petit). 

A Platja d’Argelers, és on hi havia un dels camps de concentració. Veure el monòlit d’homenatge als republicans. Abans passar pel “cementiri dels espanyols”. Es tracta de ser a la platja a les 5 de la tarda, abans no es faci fosc i poder fer una mica l'experiència del mal temps, de la fred i viure la intempèrie que varen patir els refugiats. Aquí es poden llegir alguns fragments de memòries.  Cementiri dels espanyols  Monòlit commemoratiu dels morts del camp de refugiats d’Argelers  

Cotlliure, veure per fora la casa on va mal viure pocs dies Machado i el cementiri on és enterrat juntament amb la seva mare. També cal recordar que el castell medieval de Cotlliure va ser la presó de càstigs dels refugiats; s'hi tancava especialment comunistes i els que es consideraven més perillosos.  

La Maternitat d’Elna, és un edifici que és el testimoni de vida en un espai de mort i penalitats. En l’actualitat l’ha comprat el municipi d’Elna i el vol convertir en un centre d’estudis històrics i d’acollida de dones maltractades. La història de la maternitat ha estat divulgada a la revista Sapiens en l’article d’Assumpta Montellà “La nostra llista de Schindler”. Posteriorment ha publicat un llibre sobre el tema.