Josep Lluís Carod Rovira fa una conferència sobre la reforma protestant i la situa als Països Catalans. La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols religiós, sinó també polític, econòmic, cultural i lingüístic. Si bé no arrelà aquí al començament, avui hi constitueix la segona confessió religiosa, amb prop d'un miler de centres de culte, socials, educatius i de lleure i més d'un centenar de publicacions des del 1869 fins ara.

El 1519, obres de Luter circulen entre els agermanats revoltats, el 1521 el bisbe de Tortosa Adrià d'Utrecht prohibeix els llibres luterans. La nova fe entra al país per la frontera terrestre i marítima, el comerç, la immigració occitana i francesa, les estades a l'estranger i el comerç clandestí de llibres.

La Inquisició va perseguir la dissidència, mentre el clima mediterrani afavoria una religiositat d'exhibició pública (processons, etc.), al contrari de l'austeritat luterana, que rebutjava el culte a sants, relíquies i la Mare de Déu. I els grans textos dels reformadors no van arribar en català fins als anys 90 del segle passat, cosa que alimentava la idea que el protestantisme era una religió estrangera per a estrangers i no per a la població autòctona.